Veritats i mentides del desplaçament forçat

Us presentem una proposta de sensibilització, formació i incidència amb l’objectiu de promoure una societat integrada i lliure de racisme, on es garanteixin la igualtat d’oportunitats i el respecte de les persones migrades i de les refugiades, contribuint d’aquesta manera a l’assoliment de la protecció internacional i dels drets que se’n deriven.

En aquest marc, us convidem a desmuntar els principals rumors que giren al voltant de les persones nouvingudes (les migrades i les refugiades) aconseguint apropar-nos a la seva realitat, com a membres de la societat d’acollida, i permetent-nos construir una societat integradora i lliure de racisme.

“Les paraules que utilitzem en el discurs sobre la migració són fonamentals perquè alimenten la idea que els migrants danyen o disminueixen d’alguna manera la seva societat d’acollida”

Zeid Ra’ad Al Hussein
Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans

El 2019 van arribar a Espanya un total de 195.037 persones refugiades. Alemanya, per altra banda, en va acollir un total de 1.470.894, mentre que França en va acollir un total de 511.601. Finalment, Itàlia, un total de 270.487.

Tenint en compte les dades anteriors, podem observar que el país que ha rebut més persones refugiades és Alemanya, seguida per França, Itàlia i, per últim, Espanya.

Tendencias Globales Desplazamineto Forzado en 2019. (2019)

Entre el gener i l’agost de 2019, van arribar a Espanya un total de 19.551 persones migrades a través de mar i terra, mentre que, durant el mateix període de 2020, en van arribar tan sols 14.091. Cal destacar, a més, que durant el període esmentat de 2020 han augmentat un 45% les morts i desaparicions d’aquestes persones durant el seu viatge a Espanya.

Oficina de Asilo y Refugio. Asilo en cifras 2019. (2019)

No. De fet, els països del sud global van acollir el 85% dels refugiats del món el 2019. Els països menys desenvolupats van donar asil al 27% del total. Turquia va acollir el major nombre de refugiats a nivell mundial, amb 3,6 milions de persones. El va seguir Colòmbia, amb 1,8 milions, incloent-hi les persones veneçolanes desplaçades a l’estranger. Alemanya va acollir el tercer número més important, gairebé 1,5 milions, i les persones refugiades i sol·licitants d’asil procedents de Síria van constituir els grups més nombrosos (42%). Pakistan i Uganda van acollir el quart i cinquè número més gran, amb prop de 1,4 milions cadascun.

Tendencias Globales Desplazamineto Forzado en 2019. (2019)

No. De fet, un 10% de les persones migrades que vam rebre a Espanya entre el gener i l’agost de 2020 són menors no acompanyats. S’ha evidenciat l’augment d’aquest col·lectiu, ja que ha incrementat de 2.300 nenes i nens l’any 2017 a uns 13.000 en la data actual. Aquest col·lectiu constitueix un grup particularment vulnerable, exposat a patir formes extremes de violència, tràfic d’éssers humans i abusos físics, psicològics i sexuals abans i després de la seva arribada a territori espanyol, per la qual cosa és imprescindible proporcionar-los assistència i protecció.

Niños y niñas no acompañados y la protección del asilo. (2020).
Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados

Spain – land and sea arrivals – August 2020. (2020).
Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados

No. La realitat és que les persones migrades no treuen el treball a la població espanyola, sinó que ocupen els llocs que menys es desitgen. Durant aquest any 2020, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha denunciat les condicions deplorables en què es troben les persones migrades que treballen de manera estacional en el sector agrícola en territori espanyol. Aquestes persones treballen en condicions inhumanes que els poden conduir fins i tot a la mort, va advertir Olivier De Schutter (expert de l’ONU en drets humans), referint-se a les persones que actualment conreen la maduixa a Espanya i que viuen en barraques o barris marginals pròxims als camps agrícoles. Al juliol, tres incendis en els assentaments informals dels municipis de Lepe i Lucena del Port van destruir l’única opció d’allotjament per als treballadors estacionals, i alguns dels afectats van perdre els seus papers i pertinences, quedant en una situació encara més vulnerable. El passat juny, Olivier De Schutter va instar les autoritats que garantissin als treballadors migrats condicions ajustades als estàndards internacionals laborals i de drets humans, incloent-hi l’accés a una atenció sanitària adequada i la urgent necessitat de regularitzar les condicions de treball dels treballadors migrats.
No obstant això, un mes després es va observar un empitjorament de la seva situació, que s’ha deteriorat de manera alarmant degut a l’actual pandèmia del COVID-19.

La situación de los trabajadores migrantes estacionales en España. (2020, 29 julio).
Noticias ONU

No és correcte referir-se a una persona migrada com a il·legal perquè el fet de trobar-se en una situació administrativa irregular no constitueix un delicte a la majoria dels països. En aquells en els quals sí, com que no es tracta d’un delicte contra les persones, contra la propietat o contra la seguretat nacional, correspon a l’àmbit del dret administratiu. No obstant això, fins i tot als països on la violació de les lleis de migració constitueix un delicte, aquest fet no converteix una persona en ‘il·legal’.

Segons el dret internacional, tota persona té dret a sortir d’un país, inclòs el seu. Els qui arriben a una frontera compten amb drets fonamentals innats i necessitats específiques de protecció dels seus drets. Qualificar d’‘il·legals’ totes les persones migrades que intenten arribar a Europa a través de camins no oficials és inexacte i augmenta les seves probabilitats de patir un tractament discriminatori alhora que els nega els seus drets fonamentals.

El terme correcte seria “migrants en situació irregular”, que, segons l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), es refereix al moviment de persones que es produeix al marge de les lleis, les normes o els acords internacionals que regeixen l’entrada o la sortida del país d’origen, de trànsit o de destinació.

El fet que aquestes persones migrin de manera irregular no eximeix els estats de l’obligació de protegir els seus drets. Les persones migrades que podrien no tenir una altra alternativa que recórrer a les vies de migració irregular són els refugiats, les víctimes del tràfic o els menors no acompanyats.

El fet de no distingir entre els dos termes reforça l’estereotip fals i negatiu que les persones migrades en situació irregular són delinqüents.

Les paraules importen en el debat sobre migració.

Textos aprobados – Miércoles 14 de enero de 2009 – Situación de los derechos fundamentales en la Unión Europea 2004-2008 – P6_TA(2009)0019. (2009).
Parlamento Europeo

Organización Internacional de las Migraciones. (2015). Términos fundamentales sobre migración

En l’última dècada s’ha produït un canvi de paradigma. Cada cop és més difícil per a una persona refugiada tornar al seu país d’origen. Des del 2019, un major nombre de persones hi van buscar refugi, però les persones desplaçades van tenir menys opcions per reconstruir les seves vides. A mesura que les guerres i els conflictes es prolongaven, els països acceptaven menys refugiats per al seu retorn i assentament i els països d’acolliment s’esforçaven a integrar les poblacions desplaçades. Per exemple, només 3,8 milions de refugiats van poder tornar al seu país d’origen entre 2010 i 2019. Això s’allunya dels gairebé 10 milions de persones refugiades que van tornar a les seves llars durant el decenni anterior i els més de 15 milions de dos decennis anteriors. A l’haver més persones desplaçades i amb menys possibilitats de tornarun número cada vegada major es troba en situació de desplaçament prolongat i durador.

Tendencias Globales Desplazamineto Forzado en 2019. (2019)

No. De fet, 7.927 migrants van perdre la vida o van desaparèixer en el món l’any 2016, un 26% més que el nombre de morts i desaparicions registrades el 2015. Cal esmentar que, un 60% d’aquestes morts i desaparicions del 2016 es va produir al mar Mediterrani.

Organización Internacional de las Migraciones. (2018).
Informe sobre las migraciones en el mundo 2018

Aquesta afirmació no és certa ja que molts països de destinació reaccionen a les crisis financeres nacionalitzant alguns llocs de treball. És per això que cal garantir la protecció dels drets dels migrants, perquè, encara que alguns hagin estat capaços de mantenir els seus llocs de treball, les seves condicions laborals s’han vist afectades a través de la reducció de salaris, de beneficis i de jornades laborals.

Tendencias Globales Desplazamineto Forzado en 2019. (2019)

No. Afortunadament hi ha programes recolzats per la Federació Internacional de la Creu Roja (IFRC). L’objectiu d’aquests programes és la integració de refugiats, com, per exemple: el projecte AVAIL, al Regne Unit, Irlanda, Itàlia i Letònia, o el projecte ARCI, a Alemanya, Croàcia i Bulgària. Aquests programes s’han vist impulsats per la IFRC, ja que, en els últims anys, la migració ha estat considerada una actuació prioritària per aquesta federació, tal com s’observa en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. Aquesta Agenda reconeix la contribució de la migració al desenvolupament sostenible.

Annual Report 2018. (2018)

Migración. (2019).
Organización Internacional para las Migraciones

Segons dades de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), l’Estat Espanyol va rebutjar el 76% d’aquestes sol·licituds en 2018.

Informe 2019. Les persones refugiades a Espanya i Europa. RESUM EXECUTIU. (2019)

Vols saber-ne més? Descobreix els materials antirumors elaborat per l’Ajuntament de Barcelona!